Les Illes Medes, Por Vincent van Zeijst (Trabajo propio) [CC BY-SA 3.0], undefined

La situació del president de l’EMD de l’Estartit

La situació del president de l'EMD. Imatge: Les Illes Medes, Por Vincent van Zeijst (Trabajo propio) [<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0">CC BY-SA 3.0</a>], <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ASpain%2C_Catalonia%2C_Illes_Medes_(Medes_Islands).JPG">undefined</a>

La situació de l’actual president de l’EMD és que ha de pagar una sanció, segons resolució judicial, per haver comès diverses infraccions per part del seu negoci privat d’immersió a la zona regulada del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Les infraccions les va dur a terme entre el 16 i el 23 d’agost de 2013, quan era, a la vegada, regidor de Turisme i de Recursos Humans de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.

En el nostre grup ha sorgit la discussió sobre si hem de demanar o no la dimissió de Genís Dalmau com a president de l’EMD, un càrrec públic diferent del que ostentava en el moment de cometre les infraccions. La raó és molt senzilla, no volem que un silenci per part nostre s’interpreti com un signe de complaença ni molt menys de comprensió ni de complicitat amb uns fets que legalment ja han tingut la seva sanció però que èticament generen un problema a tota la comunitat. Tampoc volem precipitar-nos i parlar-ne en calent, normalment no és una bona idea.

A part de la qüestió legal, els fets sancionats generen un problema d’autoritat moral a la persona que ara ostenta el càrrec, ja que és ell, el que ha incomplert una normativa, el mateix que presideix un ens que ens demana que en complim tot un seguit de normatives. Ostentant un càrrec públic, considerem que no es pot dissociar la vida privada de la pública. I a més a més és un càrrec de representació de la comunitat. I això és de molt difícil sostenir.

A on posem la ratlla?

Aquesta situació també ens genera un problema a tots plegats, com a veïns i com a ciutadans. Si transigim en un cas menor, què ens impedirà de transigir en un altre cas? A on posarem la ratlla? Hem de ser tolerants amb fets com aquests comesos per servidors públics?

Sembla evident que per bé del càrrec, pel bé de la nova institució per la que tanta gent ha treballat i ha costat tant d’aconseguir i pel bé de la comunitat, el més sa i el més adient seria una dimissió dels seus càrrecs públics. També sembla evident que ningú li hauria de demanar,  ja que en els països democràtics el reconeixement dels errors i assumpció de les consequències hauria de començar sempre per un mateix.

Junts.