Arxiu mensual: març de 2016

Les Illes Medes, Por Vincent van Zeijst (Trabajo propio) [CC BY-SA 3.0], undefined

La situació del president de l’EMD de l’Estartit

La situació del president de l'EMD. Imatge: Les Illes Medes, Por Vincent van Zeijst (Trabajo propio) [<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0">CC BY-SA 3.0</a>], <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ASpain%2C_Catalonia%2C_Illes_Medes_(Medes_Islands).JPG">undefined</a>

La situació de l’actual president de l’EMD és que ha de pagar una sanció, segons resolució judicial, per haver comès diverses infraccions per part del seu negoci privat d’immersió a la zona regulada del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Les infraccions les va dur a terme entre el 16 i el 23 d’agost de 2013, quan era, a la vegada, regidor de Turisme i de Recursos Humans de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.

En el nostre grup ha sorgit la discussió sobre si hem de demanar o no la dimissió de Genís Dalmau com a president de l’EMD, un càrrec públic diferent del que ostentava en el moment de cometre les infraccions. La raó és molt senzilla, no volem que un silenci per part nostre s’interpreti com un signe de complaença ni molt menys de comprensió ni de complicitat amb uns fets que legalment ja han tingut la seva sanció però que èticament generen un problema a tota la comunitat. Tampoc volem precipitar-nos i parlar-ne en calent, normalment no és una bona idea.

A part de la qüestió legal, els fets sancionats generen un problema d’autoritat moral a la persona que ara ostenta el càrrec, ja que és ell, el que ha incomplert una normativa, el mateix que presideix un ens que ens demana que en complim tot un seguit de normatives. Ostentant un càrrec públic, considerem que no es pot dissociar la vida privada de la pública. I a més a més és un càrrec de representació de la comunitat. I això és de molt difícil sostenir.

A on posem la ratlla?

Aquesta situació també ens genera un problema a tots plegats, com a veïns i com a ciutadans. Si transigim en un cas menor, què ens impedirà de transigir en un altre cas? A on posarem la ratlla? Hem de ser tolerants amb fets com aquests comesos per servidors públics?

Sembla evident que per bé del càrrec, pel bé de la nova institució per la que tanta gent ha treballat i ha costat tant d’aconseguir i pel bé de la comunitat, el més sa i el més adient seria una dimissió dels seus càrrecs públics. També sembla evident que ningú li hauria de demanar,  ja que en els països democràtics el reconeixement dels errors i assumpció de les consequències hauria de començar sempre per un mateix.

Junts.

Obriran properament l'aparcament gran de l'Espai Ter 4 anys més

Obriran l’aparcament gran de l’Espai Ter 4 anys més

El Punt Avui publica aquest article de Joan Puntí sobre l’aparcament del carrer riu Ter:
El pàrquing del carrer Riu Ter es tornarà a obrir en els pròxims dies, després que l’Ajuntament ha arribat a una entesa amb els propietaris per renovar el lloguer de l’espai per quatre anys més. Mentrestant, l’Ajuntament, que s’ha mostrat molt agraït als actuals propietaris per haver-se avingut a acordar el lloguer, hi buscarà vies d’aproximació per tal d’aconseguir una entesa per a la compra.

Aquest espai s’ha convertit en una solució molt útil per al poble, ja que és l’aparcament pròxim més extens, i pot arribar a encabir fins a 1.200 vehicles. La inauguració, l’any 2013, de l’Espai Ter, un edifici multifuncional, va fer que uns espais que fins llavors eren d’ús essencialment agrícola passessin a tenir una funció ben diferent. El primer arrendament que es va fer dels terrenys data de l’any 2010 i va acabar la tardor passada, quan les converses de l’Ajuntament amb els propietaris per renovar-ne la durada es van trencar. Paral·lelament, l’Ajuntament i els propietaris havien iniciat negociacions per a l’adquisició de l’espai per part de l’Ajuntament, però aquestes es van frenar de cop i els propietaris van donar per extingit l’arrendament. Ara, amb més serenitat, s’han reprès les converses i s’ha arribat a la primera entesa per allargar el lloguer.

En aquelles negociacions s’hi va arribar a incloure la compra de l’espai actual i també un d’agrícola adjacent, de tal manera que la superfície de compra posada sobre la taula era de 29.488 metres quadrats, uns 13.000 dels quals estaven qualificats com a zona verda de sistema general en sòl urbà i més de 15.000, com a sòl agrícola dins de sòl no urbanitzable.

En aquest espai s’hi han instal·lat en els últims anys la fira d’atraccions i les barraques de la festa major, que amb el trencament ja es veien ressituades on havien estat abans. Aquests terrenys són de vital importància per a la mobilitat de la població perquè sumen en l’àmplia oferta de pàrquings perimetrals, com ara el de l’antic escorxador, el de la zona del CAP i el de la carretera de l’Estartit.

‘Vaquilles’ a Torroella, 24 anys més tard

Vaquilles-a-Torroella_JoanPEl Punt avui recull el que es va parlar al Ple de dijous passat sobre les Vaquilles a Torroella. Amb la intervenció de Josep M. Rufí va quedar ben clar el posicionament d’ERC-JUNTS… i ens sap greu que cap altre grup opinés sobre un tema tan sensible com aquest, tal i com vam demanar.

Us reproduïm aquí l’article sencer de Joan Puntí:

‘Vaquilles’ a Torroella, 24 anys més tard

‘El mes de juliol de l’any 1991, el ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit aprovava una moció presentada per ERC amb l’objectiu de convertir la població en municipi protector dels drets dels animals. Hi van votar a favor els quatre regidors de CiU, els dos de LEI i els dos d’ERC, el grup que la va impulsar. Els cinc regidors d’UPM, que lideraven el govern, hi van votar en contra. Vint-i-quatre anys després es continuen celebrant les “vaquilles”. En aquestes dues dècades i mig, el pes dels arguments dels animalistes referits al respecte pels animals ha arraconat les raons culturals. Ara bé, cal deixar clar que a Torroella no hi ha cap conflicte amb les vaquilles. Per no haver-hi, no hi ha ni debat. I de fet no ni n’ha perquè n’hi ha pocs que tinguin ganes de debatre.

Dijous, al ple, Sílvia Comas, portaveu de LEST, va tornar a posar el tema sobre la taula, i molt hàbilment va preguntar sobre l’opinió del govern. La portaveu del LEST buscava escletxa entre CiU i ERC-Junts. Va trobar-se, però, a l’altra banda de xarxa un tennista de braç potent que va engaltar una restada precisa i comprometedora de tothom. El portaveu d’ERC, Josep Maria Rufí, va aprofitar per assegurar que ell no era partidari de l’abolició de les vaquilles. La manifestació, però, tenia doble lectura. Ell volia explicar que l’abolició no seria una decisió de govern. És clar que Rufí també volia afirmar que “si era el ple qui ho decidia…”.

Durant la seva exposició qualsevol expert en semiòtica postural hauria gaudit de valent: a la banda esquerra, on s’asseu UPM i COET, hi havia molt de silenci i poca gesticulació. A la dreta, en el grup del LEST, es llegia satisfacció a la cara de Comas. I al costat es podien intuir fesomies de satisfacció dels dos regidors cupaires. Lluïen rictus de futbolista que acaba de quedar en fora de joc però que està content perquè ha descobert la cama dolenta del defensa central. I al centre, el portaveu d’ERC, abraonat al micròfon. Al seu costat, Jordi Cordon, l’alcalde, de CiU. El marcatge era de molt a prop. De tan a prop que li parlava a cau d’orella per recordar-li que la seva argumentació era només republicana i que no es podia expressar en nom del govern. Les vaquilles tornaven a estar sobre la taula. Rufí, estarrufat perquè li havien fet la feina, va deixar anar la frase que ressonarà dies: “Cal plantejar-se el tema altre cop en el ple.”

A Torroella històricament ningú es planteja mai l’abolició de la celebració de les vaquilles. Deien les males llengües que era per no perdre un parell de centenars de vots. Ara s’ha generat, però, un altre perill que tothom intueix: qualsevol dia es poden trobar una moció animalista reclamant-ne l’abolició. I què passaria? Donarà CiU llibertat de vot als seus regidors, entre els quals hi ha Juan Ramón Adalid, president de la Peña San Marcos? I UPM, s’hi oposaria tal com va fer l’any 1991?’

(Joan Puntí, El Punt Avui, 7/03/16).

Roses obre la veda als correbous

Roses obre la veda als correbous

Roses obre la veda als correbousNomés queden tres municipis a les comarques gironines que organitzin correbous: Torroella de Montgrí, Vidreres i Olot. D’ençà de dilluns, els defensors dels animals s’alegren de la votació del consistori de Roses de renunciar a l’empaitada d’ànecs i als correbous, feliciten els edils, però també avisen que ara aniran pels que queden. Ho diu Natàlia Ricart, portaveu de l’Associació Girona Animalista, que explica que l’objectiu és posar fi a aquestes festes arreu de la demarcació i que ara es podran concentrar en els altres pobles que en fan. […]”
Article sencer a:
http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/946279-roses-obre-la-veda.html?cca=1