Junts promou una llista transversal sota el paraigua de La Crida i JuntsxCAT

Junts promou una llista transversal sota el paraigua de La Crida i JuntsxCAT. Junts a Torroella de Montgrí i l’Estartit promou una llista transversal liderant un projecte per ser la llista del president Carles Puigdemont a Torroella de Montgrí, sota el paraigües de la Crida liderada pel mateix president i de Junts per Catalunya.

Acceptem el guant que va llençar el president Carles Puigdemont per fer una candidatura transversal assumint els valors republicans representats per la Crida per bastir una llista d’independents que treballi en i per l’àmbit municipal com a prioritat. Volem assegurar que hi hagi una majoria independentista a Torroella de Montgrí i l’Estartit. Volem, des del municipalisme, fer costat a la proposta de país que s’articula en forma de república.

Junts proposa una llista transversal

Seguim el camí de treballar per Torroella i l’Estartit amb el segell de Junts, de forma diferent de la resta, primer bastint el projecte, després conformant l’equip, i, al final, nomenant un cap de llista que ho lideri a Torroella de Montgrí i l’Estartit. Proposem trencar amb política antiga i amb maneres de fer que ja han quedat obsoletes. Hem obert i seguirem obrint contactes amb gent representativa de diferents sectors tant de l’Estartit com de Torroella de Montgrí, per aconseguir el millor equip de persones que piloti el millor projecte per al nostre municipi.

Llista transversal sota el paraigua de La Crida i JuntsxCAT

Creiem que ara és el moment de fer aquest pas atenent a la greu situació que viu el país i de la que, com a municipi compromès, no podem defugir. Coincideix, a més, que ens hem proposat de bastir, des del municipalisme, una proposta de país que creiem que pot aglutinar a gent de diferents perfils i de diferents procedències i condicions que ens permetin presentar un projecte engrescador. I ho fem des de la convicció que es poden deixar de banda els interessos de partit i els personals pel bé comú, amb l’objectiu de fer un projecte sòlid, innovador, engrescador per a Torroella i l’Estartit.

 

Principi d’acord ERC-JUNTS i UPM per formar govern

Principi d’acord entre ERC-Junts i UPM per crear un nou govern progressista i compromès nacionalment. Els seus responsables han manifestat que és un primer pas per garantir la governabilitat de Torroella de Montgrí. Per aquest motiu aquest acord l’han obert a d’altres forces polítiques que hi vulguin participar per poder garantir l’estabilitat institucional.

Principi d’acord obert als altres grups

La voluntat de les formacions que han arribat al preacord és continuar treballant els pròxims dies per ampliar el consens tant com sigui possible. Aconseguir un govern més transversal que agrupi diverses sensibilitats polítiques en benefici de tots els ciutadans.

Es vol formar un equip que gestioni el dia a dia i desencalli molts projectes, com el de la zona esportiva o l’entrada sud de Torroella. Però també amb capacitat per desenvolupar projectes a mitjà i llarg termini que han de dissenyar el futur del municipi.

Podeu llegir aquí la notícia tal com apareix avui a Diari de Girona i a El Punt Avui

El 21 de juny passat la informàvem de la nova proposta d’ERC-JUNTS davant la poca qualitat democràtica de l’alcalde. Per extensió, del nostre soci de govern. Per això calia abandonar el govern i buscar socis que garantissin la governabilitat. Vam convidar a la resta de grups a formar un govern ampli i prou divers. I anunciàvem converses amb els grups per arribar a acords.

Per un nou govern democràtic, legítim i el més ampli possible

ERC-JUNTS volem fer un nou govern democràtic, legítim i el més ampli possible

  • Fa un any ERC-JUNTS vam facilitar un govern on l’alcalde fos el del partit més votat ja que vam considerar que era el que calia fer un cop constatat el mercadeig a què va ser sotmesa la figura institucional de l’alcaldia
  • La voluntat de voler dur a terme el nostre projecte, plasmat en un programa electoral sòlid, ben argumentat i sorgit del diàleg amb diferents sectors socials, econòmics i culturals de Torroella de Montgrí i L’Estartit per nosaltres justificava totalment la nostra presència en el govern
  • El govern que vam crear era de 8 regidors, en minoria, i en tot moment des d’ERC-Junts n’hem sigut conscients i hem treballat per establir ponts de diàleg amb els partits de l’oposició per assegurar la governabilitat i l’execució del programa de govern.
  • El nostre soci de govern i més concretament, l’actual alcalde, ha anat dificultant cada vegada més aquests intents de diàleg amb els altres grups per assegurar un govern estable que beneficiaria a la nostra vila.
  • De retruc, l’execució del programa de govern se’n ressent en el dia a dia i en els grans projectes troncals de la legislatura, amb una tendència a la inacció cada vegada més evident que no es mereixen els veïns del municipi.
  • Afegit a tot això, considerem que hi ha hagut un incompliment del pacte de govern que vam subscriure ara fa un any. Ha estat un trencament fet de forma unilateral per part de l’alcalde per raons que en res tenen a veure amb l’interès general.
  • Finalment, l’actual alcalde, ha incomplert deliberadament un acord de Ple per interessos purament partidistes, no pas en interès general, menyspreant una decisió presa per la màxima institució democràtica de la nostra vila.

 

Davant la situació creada pels fets que hem exposat, el grup municipal d’ERC-JUNTS vam obrir un període de reflexió i de consulta conjuntament amb les assemblees dels dos partits que formen la nostra coalició.

 

La proposta de nou govern d’ERC-JUNTS

D’aquestes consultes n’ha sortit una proposta que presentem avui públicament:

 

  • ERC-JUNTS ha decidit liderar la creació d’una alternativa de govern en constatar la poca qualitat democràtica de l’alcalde i, per extensió, del nostre soci de govern.
  • L’única manera creïble de fer això és abandonant el govern actual del que formem part, però a la vegada, proposant una alternativa i un pla pels propers tres anys per assegurar la governabilitat al nostre municipi i l’execució dels projectes iniciats.
  • Per això ERC-JUNTS manifesta la seva voluntat de liderar una alternativa de govern i fa una crida i convida als grups que formen part del nostre ajuntament (UPM, CUP, LEST i COET) a formar amb nosaltres un govern ampli i alhora prou divers ideològicament on tothom s’hi pugui sentir ben representat, per assegurar de dur a bon port els projectes troncals de legislatura que s’han engegat en el primer any de mandat i els que portem en el nostre programa electoral.
  • En els propers dies iniciarem les converses amb els diferents grups per arribar a un acord que garanteixi aquesta governabilitat i bona marxa dels afers en interès general dels nostres conciutadans.

 

 

Torroella de Montgrí, 21 de juny de 2016

Mobilitat: l’Ajuntament inicia la redacció d’un pla municipal

L'Ajuntament inicia la redacció d'un pla de mobilitat sostenible‘Iniciem la redacció d’un Pla municipal de mobilitat sostenible i segura, per tal de fomentar l’ús racional del vehicle privat tot prioritzant al vianant i les bicicletes.
Aquest document ja es treballa de manera transversal des de diferents àrees de l’Ajuntament, i també comptarà amb un procés participatiu per tal que entre tot’, ha explicat la regidora Sandra Bartomeus.

El pla ha de permetre planificar les accions necessàries, tant pel que fa a la via pública, la circulació viària i la sensibilització ciutadana. El contingut del pla constarà d’un anàlisi i diagnosi de la mobilitat actual i d’un pla d’acció per arribar a l’escenari de futur plantejat.

 

El pla de mobilitat representarà una oportunitat per reflexionar sobre el model urbà, per a dotar de coherència les diferents polítiques ja iniciades per l’Ajuntament i per definir les estratègies futures en consonància amb un model de mobilitat sostenible, segura i accessible per a tothom. El document resultant serà una eina de planificació de la mobilitat, que es realitzarà de manera molt transversal amb la intervenció de les diferents àrees de l’Ajuntament implicades i comptarà també amb procés participatiu.

S’analitzaran aspectes relacionats amb els accessos i la mobilitat de les persones (a peu, en bicicleta i en vehicle privat), el trànsit i la seguretat viària, el transport públic de viatgers (col·lectiu i servei de taxi), els aparcaments, el consum energètic i les emissions associades dels vehicles, a l’escenari actual. També es tindran en compte els desplaçament extramunicipals.

El treball transversal permetrà definir un model futur de mobilitat sostenible, basat en la qualitat de vida, la integració social, un desenvolupament econòmic sostenible i en la minimització dels consums energètics del conjunt del sistema de transport. És a dir, una modalitat de transport compatible amb la recuperació del creixement econòmic, la cohesió social i la defensa del medi ambient, garantint, d’aquesta forma, una millor qualitat de vida pel ciutadà, però també ordenar la situació de la circulació del transport privat que és la majoritària .

 

El sistema de transport és un element molt important en el nostre dia a dia, que incideix en la qualitat de vida, la salut i la seguretat. Les infraestructures i els serveis de transport generen un important impacte en la qualitat de l’entorn i el paisatge: fraccionen el territori i acoten la disponibilitat d’espais lliures per a l’ús social. Però aquesta degradació també es produeix en les àrees pròpiament urbanes, principalment a causa del soroll i altres elements contaminants. Aquests impactes negatius afecten tots els ciutadans, amb independència que siguin o no usuaris del mitjà de transport que els origina. En aquest sentit, el pla  ha de permetre assolir un punt d’equilibri socialment acceptable, i això comporta indefugiblement enfortir la participació, el diàleg i el consens de tots els sectors socials implicats.

Així mateix, el funcionament dels mitjans de transport motoritzats produeix emissions gasoses i sonores que poden ser nocives per a la salut. Encara que les persones afectades per malalties imputables a la contaminació generada pel transport no sempre puguin percebre una relació directa amb la causa, es calcula que aquestes malalties poden tenir un impacte equiparable al que causen els accidents viaris.

En línia amb aquest propòsit, pot ser útil l’aplicació d’instruments econòmics que, d’una banda, estimulin l’ús de vehicles amb menor poder contaminant i, de l’altra, permetin la internalització dels costos socials i ambientals esmentats.

També cal tenir present l’efecte positiu sobre la salut que es deriva de caminar i utilitzar la bicicleta i, per tant, la conveniència d’estimular-ne l’ús mitjançant la dotació de xarxes d’itineraris segurs per a vianants i ciclistes. Així mateix, els accidents de trànsit són avui dia un cost social de primer ordre, per la qual cosa la reducció de l’accidentalitat ha esdevingut una línia d’acció prioritària.

Les Illes Medes, Por Vincent van Zeijst (Trabajo propio) [CC BY-SA 3.0], undefined

La situació del president de l’EMD de l’Estartit

La situació del president de l'EMD. Imatge: Les Illes Medes, Por Vincent van Zeijst (Trabajo propio) [<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0">CC BY-SA 3.0</a>], <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ASpain%2C_Catalonia%2C_Illes_Medes_(Medes_Islands).JPG">undefined</a>

La situació de l’actual president de l’EMD és que ha de pagar una sanció, segons resolució judicial, per haver comès diverses infraccions per part del seu negoci privat d’immersió a la zona regulada del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Les infraccions les va dur a terme entre el 16 i el 23 d’agost de 2013, quan era, a la vegada, regidor de Turisme i de Recursos Humans de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.

En el nostre grup ha sorgit la discussió sobre si hem de demanar o no la dimissió de Genís Dalmau com a president de l’EMD, un càrrec públic diferent del que ostentava en el moment de cometre les infraccions. La raó és molt senzilla, no volem que un silenci per part nostre s’interpreti com un signe de complaença ni molt menys de comprensió ni de complicitat amb uns fets que legalment ja han tingut la seva sanció però que èticament generen un problema a tota la comunitat. Tampoc volem precipitar-nos i parlar-ne en calent, normalment no és una bona idea.

A part de la qüestió legal, els fets sancionats generen un problema d’autoritat moral a la persona que ara ostenta el càrrec, ja que és ell, el que ha incomplert una normativa, el mateix que presideix un ens que ens demana que en complim tot un seguit de normatives. Ostentant un càrrec públic, considerem que no es pot dissociar la vida privada de la pública. I a més a més és un càrrec de representació de la comunitat. I això és de molt difícil sostenir.

A on posem la ratlla?

Aquesta situació també ens genera un problema a tots plegats, com a veïns i com a ciutadans. Si transigim en un cas menor, què ens impedirà de transigir en un altre cas? A on posarem la ratlla? Hem de ser tolerants amb fets com aquests comesos per servidors públics?

Sembla evident que per bé del càrrec, pel bé de la nova institució per la que tanta gent ha treballat i ha costat tant d’aconseguir i pel bé de la comunitat, el més sa i el més adient seria una dimissió dels seus càrrecs públics. També sembla evident que ningú li hauria de demanar,  ja que en els països democràtics el reconeixement dels errors i assumpció de les consequències hauria de començar sempre per un mateix.

Junts.

Obriran properament l'aparcament gran de l'Espai Ter 4 anys més

Obriran l’aparcament gran de l’Espai Ter 4 anys més

El Punt Avui publica aquest article de Joan Puntí sobre l’aparcament del carrer riu Ter:
El pàrquing del carrer Riu Ter es tornarà a obrir en els pròxims dies, després que l’Ajuntament ha arribat a una entesa amb els propietaris per renovar el lloguer de l’espai per quatre anys més. Mentrestant, l’Ajuntament, que s’ha mostrat molt agraït als actuals propietaris per haver-se avingut a acordar el lloguer, hi buscarà vies d’aproximació per tal d’aconseguir una entesa per a la compra.

Aquest espai s’ha convertit en una solució molt útil per al poble, ja que és l’aparcament pròxim més extens, i pot arribar a encabir fins a 1.200 vehicles. La inauguració, l’any 2013, de l’Espai Ter, un edifici multifuncional, va fer que uns espais que fins llavors eren d’ús essencialment agrícola passessin a tenir una funció ben diferent. El primer arrendament que es va fer dels terrenys data de l’any 2010 i va acabar la tardor passada, quan les converses de l’Ajuntament amb els propietaris per renovar-ne la durada es van trencar. Paral·lelament, l’Ajuntament i els propietaris havien iniciat negociacions per a l’adquisició de l’espai per part de l’Ajuntament, però aquestes es van frenar de cop i els propietaris van donar per extingit l’arrendament. Ara, amb més serenitat, s’han reprès les converses i s’ha arribat a la primera entesa per allargar el lloguer.

En aquelles negociacions s’hi va arribar a incloure la compra de l’espai actual i també un d’agrícola adjacent, de tal manera que la superfície de compra posada sobre la taula era de 29.488 metres quadrats, uns 13.000 dels quals estaven qualificats com a zona verda de sistema general en sòl urbà i més de 15.000, com a sòl agrícola dins de sòl no urbanitzable.

En aquest espai s’hi han instal·lat en els últims anys la fira d’atraccions i les barraques de la festa major, que amb el trencament ja es veien ressituades on havien estat abans. Aquests terrenys són de vital importància per a la mobilitat de la població perquè sumen en l’àmplia oferta de pàrquings perimetrals, com ara el de l’antic escorxador, el de la zona del CAP i el de la carretera de l’Estartit.

‘Vaquilles’ a Torroella, 24 anys més tard

Vaquilles-a-Torroella_JoanPEl Punt avui recull el que es va parlar al Ple de dijous passat sobre les Vaquilles a Torroella. Amb la intervenció de Josep M. Rufí va quedar ben clar el posicionament d’ERC-JUNTS… i ens sap greu que cap altre grup opinés sobre un tema tan sensible com aquest, tal i com vam demanar.

Us reproduïm aquí l’article sencer de Joan Puntí:

‘Vaquilles’ a Torroella, 24 anys més tard

‘El mes de juliol de l’any 1991, el ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit aprovava una moció presentada per ERC amb l’objectiu de convertir la població en municipi protector dels drets dels animals. Hi van votar a favor els quatre regidors de CiU, els dos de LEI i els dos d’ERC, el grup que la va impulsar. Els cinc regidors d’UPM, que lideraven el govern, hi van votar en contra. Vint-i-quatre anys després es continuen celebrant les “vaquilles”. En aquestes dues dècades i mig, el pes dels arguments dels animalistes referits al respecte pels animals ha arraconat les raons culturals. Ara bé, cal deixar clar que a Torroella no hi ha cap conflicte amb les vaquilles. Per no haver-hi, no hi ha ni debat. I de fet no ni n’ha perquè n’hi ha pocs que tinguin ganes de debatre.

Dijous, al ple, Sílvia Comas, portaveu de LEST, va tornar a posar el tema sobre la taula, i molt hàbilment va preguntar sobre l’opinió del govern. La portaveu del LEST buscava escletxa entre CiU i ERC-Junts. Va trobar-se, però, a l’altra banda de xarxa un tennista de braç potent que va engaltar una restada precisa i comprometedora de tothom. El portaveu d’ERC, Josep Maria Rufí, va aprofitar per assegurar que ell no era partidari de l’abolició de les vaquilles. La manifestació, però, tenia doble lectura. Ell volia explicar que l’abolició no seria una decisió de govern. És clar que Rufí també volia afirmar que “si era el ple qui ho decidia…”.

Durant la seva exposició qualsevol expert en semiòtica postural hauria gaudit de valent: a la banda esquerra, on s’asseu UPM i COET, hi havia molt de silenci i poca gesticulació. A la dreta, en el grup del LEST, es llegia satisfacció a la cara de Comas. I al costat es podien intuir fesomies de satisfacció dels dos regidors cupaires. Lluïen rictus de futbolista que acaba de quedar en fora de joc però que està content perquè ha descobert la cama dolenta del defensa central. I al centre, el portaveu d’ERC, abraonat al micròfon. Al seu costat, Jordi Cordon, l’alcalde, de CiU. El marcatge era de molt a prop. De tan a prop que li parlava a cau d’orella per recordar-li que la seva argumentació era només republicana i que no es podia expressar en nom del govern. Les vaquilles tornaven a estar sobre la taula. Rufí, estarrufat perquè li havien fet la feina, va deixar anar la frase que ressonarà dies: “Cal plantejar-se el tema altre cop en el ple.”

A Torroella històricament ningú es planteja mai l’abolició de la celebració de les vaquilles. Deien les males llengües que era per no perdre un parell de centenars de vots. Ara s’ha generat, però, un altre perill que tothom intueix: qualsevol dia es poden trobar una moció animalista reclamant-ne l’abolició. I què passaria? Donarà CiU llibertat de vot als seus regidors, entre els quals hi ha Juan Ramón Adalid, president de la Peña San Marcos? I UPM, s’hi oposaria tal com va fer l’any 1991?’

(Joan Puntí, El Punt Avui, 7/03/16).

Roses obre la veda als correbous

Roses obre la veda als correbous

Roses obre la veda als correbousNomés queden tres municipis a les comarques gironines que organitzin correbous: Torroella de Montgrí, Vidreres i Olot. D’ençà de dilluns, els defensors dels animals s’alegren de la votació del consistori de Roses de renunciar a l’empaitada d’ànecs i als correbous, feliciten els edils, però també avisen que ara aniran pels que queden. Ho diu Natàlia Ricart, portaveu de l’Associació Girona Animalista, que explica que l’objectiu és posar fi a aquestes festes arreu de la demarcació i que ara es podran concentrar en els altres pobles que en fan. […]”
Article sencer a:
http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/946279-roses-obre-la-veda.html?cca=1

Transport públic assequible i de qualitat al Baix Ter i al Baix Empordà

Publiquem un article del regidor d’ERC-JUNTS, Jordi Regincós:

Transport-Públic-Icones-JunPels que vivim al Baix Ter el problema del transport públic és ben evident. Tot i que i si mirem els horaris des de Torroella de Montgrí i L’Estartit  sembla que estem força bé (tenim connexió amb autobusos regulars amb quasi tota la comarca amb 4 busos diaris a La Bisbal, 8 a Girona, 7 a Palafrugell i Palamós, 6 a Figueres…) també és veritat que, per exemple, no tenim transport públic a l’estació de tren més propera, que els horaris no sempre s’adiuen a les necessitats reals dels ciutadans i, molt important, que el cost per qui n’hagi de fer un ús diari és molt elevat. I això és extensible, amb alguna excepció local,  a tota la comarca del Baix Empordà.

En les darreres dècades de bonança econòmica, amb vehicles particulars a la majoria de cases i accés relativament barat al combustible el nombre d’usuaris del transport públic ha anat minvant, sobre tot, per la comoditat dels desplaçament porta a porta. I durant anys hem entrat en una espiral de reducció de serveis o eliminació i fusió de línies (allargant la durada dels viatges) que provoquen una nova reducció d’usuaris, seguit de noves reduccions de serveis…

Afortunadament com a societat hem anat prenent consciència que els recursos naturals no són il·limitats i que, per tant, els vehicles particulars no són una solució sostenible per la nostra mobilitat i que és imprescindible que ens dotem d’un bon sistema de transport públic.

Però més enllà d’aquesta consciència de sostenibilitat ambiental  i si em permeteu apropar el focus als àmbits de la meva regidoria (eduació, joventut i acció social), un bon sistema de transport públic assequible és necessari per un accés equitatiu a l’educació post obligatòria (cicles formatius de grau mitjà i superior, cursos diversos, universitat…) en zones on l’oferta d’aquests estudis és petita o inexistent. Un bon sistema de transport públic assequible és necessari per la mobilitat laboral i d’oci, especialment pel jovent a partir dels setze anys. I un bon transport públic assequible és necessari per la mobilitat de les persones amb pocs recursos i que no es poden permetre tenir o mantenir un vehicle propi, o per persones que per qüestions de discapacitats o d’edat no poden conduir.

Al Baix Empordà necessitem, doncs, amb urgència un bon estudi sobre la mobilitat a la comarca. Que identifiqui les necessitats de transport públic (línies. freqüències, multimodalitat) a partir de les necessitats dels ciutadans, amb una previsió de les actuacions necessàries per anar-nos acostant a aquest model, identificant costos i administracions responsables d’assumir-los.

47 municipis de les comarques gironines (del Gironès, Pla de L’Estany i La Selva) tenen ja una eina que els ha resolt molt això: l’ATM de l’area de Girona (amb millors horaris i tarifes integrades). I segurament pel Baix Empordà l’ATM també acabi essent la millor opció, tal i com està reclamant des de fa ja un temps un col·lectiu cada cop més gran i divers de ciutadans de la comarca. Però això ja ens ho dirà l’estudi.

Endavant!

Jordi Regincós Isern
Regidor Educació, Joventut i Acció Social
Ajuntament de Torroella de Montgrí